FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El qui menava un palafrè caminant a l'estrep del cavaller. El qui muntava el palafrè. Mosso que tenia cura dels cavalls. palafrener major Cap dels oficials que tenien a llur càrrec les cavalleries del rei. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe rodó constituït per una creu inscrita en dos cercles concèntrics, amb inscripció i figura, dibuixat al peu d'alguns documents solemnes de determinades cancelleries per tal de donar-los més solemnitat i validesa. Tribunal ordinari de l'Església catòlica. [...]
Els noms, adjectius, adverbis i verbs que componen els títols de pactes, acords, tractats, declaracions o compromisos s'escriuen tots amb majúscula inicial. Per exemple:
el Pacte Nacional per la Llengua
el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics
el Compromís de Casp
el Tractat de No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Procediment de transmissió de documents a través de la línia telefònica. Aparell emprat per a transmetre documents a través de la línia telefònica que consta d'un sistema òptic de lectura, un mòdem per a la transmissió i un sistema d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona dedicada al servei domèstic. En els exèrcits medievals, peó. servent dels servents de Déu Títol emprat normalment pel papa per a encapçalar els seus documents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Execució judicial d'allò que està disposat en un testament. Documentsi papers que comporta aquesta execució. Junta dels executors testamentaris. Procés judicial per a l'execució d'una voluntat per causa de mort quan no existeix acord entre els hereus. [...]
El verb aprofitar, amb el sentit d''emprar útilment', és transitiu i necessita un complement directe. Per exemple:
Des que s'ha jubilat, aprofita el temps per viatjar.
Aprofito l'ocasió per desitjar-vos bones vacances.
Amb un sentit similar, també es fa servir el verb aprofitar sense complement [...]
El català distingeix entre el so de essa sorda (com la de sol, russa, cirera o adreça) i el so de la essa sonora (com la de Teresa, colze o zoo).
Entre vocals, la grafia ss (essa doble) representa el so de la essa sorda: massa; i la grafia s (essa simple) representa el so de la essa sonora: cosa [...]
La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal i de erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents:
e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel [...]